HISTÒRIA

Uns tombs per la història dels traginers

 

La festa dels Tres Tombs a Igualada és una mostra viva de la importància de les celebracions de Sant Antoni en el conjunt del territori català. Són milers els pobles que fan festa en aquestes dates. Aquí la transcendència històrica dels traginers, amb l’entitat més antiga de Catalunya i que es remunta a l’any 1822, l’han convertit en una diada molt especial.

 

La figura de Sant Antoni és una de les més venerades a la cultura occidental. La seva llegendària història, els poders que se li atribueixen com a guaridor i la seva condició de patró dels pagesos, l’han convertit en protagonista d’un munt de celebracions als països catalans, que s’han vinculat, en molts casos, a rituals de benedicció del bestiar.

 

A l’Anoia, per exemple, la importància del dia de Sant Antoni no es pot entendre sense parlar dels Traginers, comerciants i transportistes que amb els seus carros amb cavalleries feien arribar les manufactures papereres, tèxtils i adoberes des d’Igualada fins a Barcelona, Tarragona i als mercats de Castella o altres indrets llunyans, com els ports de A Corunya, per a l'exportació de mercaderies a les Amèriques. D’aquí el pes que té el Gremi de Traginers de la vila; tradicionalment encarregat d’organitzar la festa dels Tres Tombs, sens dubte, la més important de l’hivern i que organitzava actes com la missa solemne, el tradicional ball, entre d’altres, i com a acte rellevant la cercavila dels Tres Tombs en la qual l’acte central era la benedicció dels animals, ja que es creia que els animals restarien protegits de malalties i desgràcies durant tot l'any.

El dia de Sant Antoni, pagesos i traginers raspallaven els seus animals i preparaven els guarniments per tal de portar-los a beneir amb els seus millors arreus. L'origen dels Tres Tombs podria estar en el mateix ritual de benedicció dels animals. El nom provindria del fet de donar voltes a l'entorn d'un lloc sagrat: l’església, la imatge del sant, una ermita, una creu o la foguera de Sant Antoni.

La cercavila dels “Tonis” com així són coneguts els participants en els Tres Tombs va tenir un especial relleu a l’any 1960.

Presidia al consistori municipal Josep Singla i Morera, gran entusiasta de les nostres tradicions. Gràcies al seu interès, podem agrair la construcció de la “Diligència Igualadina”, reproducció exacte de les que feien el recorregut Igualada – Barcelona, i que tirada per cinc, set o una vegada amb nou cavalls enriqueix de manera extraordinària la multicolor desfilada anyal dels Tres Tombs.

 

Una de les efemèrides més recents, va tenir lloc l’any 1972 quan es commemorà els 150è aniversari de la Bandera Petita i també, la constitució del Gremi. Presidí els actes l’Excm. Joaquim Nogueres i Marquez, capità general de Catalunya, el qual amb la presència del consorci en ple i altres agremiats, va posar al saló d’actes de l’Ajuntament de la ciutat la bandera commemorativa. Destacarem un acte curiós i demostratiu dels nostres “homes de Tralla”: es varen repetir els Tres Tombs, tota vegada que la pluja va privar que es fessin en el seu dia. Gairebé, totes les banderes de la comarca, acompanyaren aquest assenyalat acte.

 

Un nou guardó va enfortir els valors tradicionals i folklòrics de la festa a l’any 1974. L’ajuntament que presidia Joan Grau i Vilasseca atorgà a l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, la Medalla de la Ciutat al mèrit cultural, en aquest acte celebrat al saló de sessions de la Casa de la Vila, i fou present el governador civil i el president de la diputació.

 

A l’any 1976 l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada rebé un altre reconeixement. L’Excma. Diputació de Barcelona, li atorgà la Medalla d’Or de la Província, i és la única entitat igualadina que té aquest preuat guardó. El lliurament va ser fet pel ministre Excm. Rodolfo Martin Villa i el president de la diputació Senyor Samaranch, les mateixes autoritats que dos anys abans atorgaren la medalla de la ciutat.

 

L’any 2009 l’entitat va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca, ja que des de l’any 1822, i de manera ininterrumpuda, ha organitzat a la capital de l’Anoia la festa dels Tres Tombs, una de les més arrelades a Catalunya.

 

L'any 2010 l'entitat va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. La Gneralitat de Catalunya, a través del Catàleg del Patrimoni Festiu, reserva la denominació de Festa Tradicional d'Interès Nacional a les celebracions recuperades, reconstruïdes o de nova creació, sempre a partir d'uns antecedents transmesos de generació en generació, i amb una trajectòria mínima de 25 anys de celebracions ininterrompudes, que hagin assolit caràcter identitari en les comunitats que sustenen les festes i que tinguin una projecció nacional.

 

 

Per aquest motiu, també, que cal recordar un sacerdot igualadí, per cert molt estimat, que durant els anys de la Guerra Civil el dia 17 de gener, des d’un balcó de l’Horta Vella, feia passar els animals i carros per sota el balcó i Mossén Amadeo Amenós, beneïa les cavalleries. Varen ser uns actes molt emotius i no absents de perill que ens demostren el sentiment i l’empeny que els nostres avantpassats tenien per la tradicional celebració.

 

Per fer un resum del potencial que any rere any va anar adquirint la nostra festa, volem recordar la quantitat de carruatges d’època en perfectíssim estat de conservació, com també, la nostra diligència, carruatge únic a tot l’estat, i que ha recorregut gran part de Catalunya.

 

Amb la nostra diligència, l’Antic Gremi de Traginers ha arribat a la Santa muntanya de Montserrat fins al peu del Monestir, acte en el qual la ciutat a portat el ciri votiu a la nostra patrona Verge de Montserrat. No defalleix aquest Gremi i és que en l’any 1981, el dia 13 de desembre, el consell de ministres espanyol declara la festa “Fiesta de interès turístico Nacional”.

 

Si bé, des de fa uns anys, diverses localitats celebren novament aquesta festa, ens enorgulleix de ser la única que des de l’any de la fundació, 1822, s’han celebrat els Tres Tombs cada any, i, fins i tot en les condicions climàtiques més adverses, els Tres Tombs s’han celebrat, i això, ens esperona a posar el màxim interès i treball per continuar aquesta centenària tradició i fer-la viure als nostres conciutadans que any rere any omplen els carrers per veure passar la comitiva.

 

 

Símbols de la festa

 

Les banderes i els banderers

 

El gremi compta amb dues banderes: la primera de l’any 1822, en representació de la creació de l’entitat, i la segona de l’any 1856 que sorgí d’una escissió de la primera colla.

L’any 1909 eren dues les “colles” que celebraven la diada amb molta il·lusió: “la Colla Vella”, coneguda com Aliança de Arrieros i Antigua Sociedad de Sant Antonio Abad propietaris de la “Bandera petita”, i “la Colla dels Joves”, successora de la constituïda a l’any 1856 que era qui tenia la Bandera Gran.

No és fins l’any 1940 que l’Antic Gremi de Traginers manté una total unanimitat i agermanament de manera indissoluble digne de tot mèrit.

 

A causa de l’estat de les banderes, que en el transcurs dels anys s’han anat malmetent, la directiva proposà retirar-les i en el seu lloc fer-ne fer dues de noves. Aquestes es presentaren el dia 17 de gener del 1977 en el saló de sessions de l’Ajuntament en presència de l’alcalde i el diputat provincial. Foren apadrinades pels dos socis més joves del gremi donant un símbol de continuïtat.

 

Fent referència al nomenament dels banderers, podem dir que els primers anys es feia mitjançant un sorteig. Però a partir de l’any 1906 es canvià el sistema fen-lo rotatiu per poder tenir l’oportunitat de ser-ne cada un dels socis. Aquest sistema és encara vigent.

 

La imatge de Sant Antoni

 

Des de l'any 1922, es venera la imatge de Sant Antoni a la Basílica de Santa Maria. Els esdeveniments de 1936 destruïren la magnífica escultura de l'estil Barroc, però es va salvar la peana. 

L’any 1940 un soci va regalar al Gremi una nova imatge, i al mateix any, es va inaugurar un nou altar a l’Església de Santa Maria; d’acord amb el projecte de l’arquitecte B. Basegoda.

L’any 1946 es varen estrenar el Goigs de Sant Antoni Abad, patró de l’Antic Gremi de Traginers, amb lletra de mossèn A. Malalts i música del mestre Joan Just.

 

Les Pubilles

 

Des de l’any 1974 la representació del jovent i de la família ha estat delegada a les noietes sòcies del gremi, amb la titularitat de la Pubilla dels Traginers, que és la galana presidència femenina en les solemnitats de cada any. Rosa M. Vives i Riera fou la primera pubilla. El nomenament de pubilla va en funció de l’ordre en el que han estat apuntades per ser pubilles i tenint en compte l’edat de cada una d’elles.

 

Carruatges emblemàtics del gremi

 

El gremi de traginers compta amb varis carruatges emblemàtics de gran valor patrimonial.

Hi trobem el carro de bocois de vi, el de bombers, el de regar, la carrossa del Sant, el carro de la palla, el carro de fogots, el carro de les bigues, el carro de morts, el carro de paper, el carro de la pell, el carro de trabuc... i també la diligència (de propietat municipal), rèplica exacta de l’autèntica, que feia el trajecte Igualada – Barcelona.